Book chapter

A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries)

Jordi Morelló Baget
CSIC-IMF, Institution Milá i Fontanals, Spain - ORCID: 0000-0001-6740-2088

Pere Orti Gost
University of Girona, Spain - ORCID: 0000-0002-7718-2370

Albert Reixach Sala
University of Girona, Spain - ORCID: 0000-0002-4364-4901

Pere Verdés Pijuan
CSIC-IMF, Institution Milá i Fontanals, Spain - ORCID: 0000-0003-3050-9601


ABOUT THIS CHAPTER

This essay aims to present the first results of an ongoing research project devoted to study the evolution of the economic inequality in Catalonia based on different documentary sources and parameters. Here we focus on the strengths and limits of the rich fiscal sources preserved between the 14th and 18th century allowing us an analysis of inequality. This study is limited to the period before 1716 because we do not consider totally reliable connecting data from taxes before this moment, essentially focused on immovable wealth, with those from the Cadastre, which was levied on a wide range of incomes.
Read more

Keywords: economic inequality, economic history, spanish economic history, Catalonia, pre-industrial age

Formats

PDF

Pages: 145-167

Published by: Firenze University Press

Publication year: 2020

DOI: 10.36253/978-88-5518-053-5.13

Download PDF

© 2020 Author(s)
Content licence CC BY 4.0
Metadata licence CC0 1.0

XML

Publication year: 2020

DOI: 10.36253/978-88-5518-053-5.13

Download XML

© 2020 Author(s)
Content licence CC BY 4.0
Metadata licence CC0 1.0

References

  1. Alberch Fugueras R. et al. (1982), Girona a l’època moderna: demografia i economia, Collegi Universitari de Girona, Girona.
  2. Bach Riu A. (1980), Un poble de la Segarra. Granyena, Arxiu Diocesà de Solsona, Solsona: 23-49.
  3. Baydal Sala V. (2014), Guerra, relacions de poder i fiscalitat negociada: els orígens del contractualisme al regne de València (1238-1330), Fundació Noguera, Barcelona: 51-96.
  4. Boleda Cases R. (1973), El “llibre de les stimes” de Verdú, «Ilerda», 34: 225-239.
  5. Busquets Molas E. (1972), Història de Capellades, Ajuntament, Capellades.
  6. Camí Serra S. (2003), Toponímia del terme de l’Albi, Aportacions a l’onomàstica catalana, in Turull A. (ed.), Actes del XXVI Colloqui de la Societat d’Onomàstica Lleida [1999], Universitat de Lleida - Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida: 197-213.
  7. Canal Roquet J. et al. (1995), La ciutat de Girona l’any 1535, Ajuntament, Girona.
  8. Canela Soler J. (1972), Los libros del “manifest” de Cervera (Lérida) del año 1476, Unpublished memoria de licenciatura, University of Barcelona, Barcelona.
  9. Cantarell Barella E. (2013), La vida en un poble de la Catalunya interior, segles XIV-XVI. Localització, recuperació, organització i explotació dels fons documentals de Cubells, Unpublished Ph. Dissertation, University of Barcelona, Barcelona.
  10. Carreras Candi F. (1928), L’Aljama de juheus de Tortosa. Memory presented at the Real Academia de Buenas Letras of Barcelona, IX, 3, La Renaxensa, Barcelona.
  11. Carreras Casanovas A. (2000), Història de l’Espluga de Francolí. El medi natural i el medi humà, vol. I, Pagès, Esplugà de Francolí: 825-846.
  12. Casas Nadal M. (1991), Els jueus de Balaguer en el “Llibre de l’estima” de 1414, in Actes del 1er Colloqui d’Història dels Jueus a la Corona d’Aragó, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida: 321-333.
  13. Casas Roca J. (2015), La hisenda municipal catalana: de la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles XIII-XIX), Pagès, Lleida: 83-154.
  14. Castells Calzada N. (1994), L’evolució de la població de la ciutat de Girona durant el segle XVI, «Annals de l’Institut d’Estudis Gironins», 34: 81-112.
  15. Clara Resplandis J. (2002), La població de Torroella de Montgrí segons el tall de 1648, «Estudis del Baix Empordà», 21: 113-120.
  16. Farías Zurita V. and Orti Gost P. (2003), Història i dinàmiques ciutadanes, in L’Art Gòtic a Catalunya, vol. III, Arquitectura. Dels palaus a les masies, Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 21-33.
  17. Fité Llevot F. (1985), Reculls d’història de la vall d’Àger, vol. I, Període antic i medieval, Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, Àger: 556-562.
  18. Fynn-Paul J. (2016), The Rise and Decline of an Iberian Bourgeoisie: Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500, Cambridge Unversity Press, Cambridge: 8-14.
  19. García Espuche A., Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña 1550-1640, Alianza, Barcelona.
  20. García-Montero H. (2015), Long-term trends in wealth inequality in Catalonia 1400-1800: initial results, in Dondena working paper, 79.
  21. Ginebra Molins R. (2005), Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360, «Ausa», 155: 93-136.
  22. Guilleré C. (1996), Les sources financières et fiscales de Gérone à la fin du Moyen Âge, in Menjot D. e Sánchez Martínez M. (eds.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (France méridionale, Catalogne et Castille). 1. Étude des sources, Éditions Privat, Toulouse: 45-56.
  23. Maristany Tió C. (2001), Reus al primer quart del segle XVI, segons les estimes de l’any 1520, in Maristany Tió M. (ed.), El “dietari” del rector de Pradell i altres cinc estudis (s. XVI-XVIII), Associació d’Estudis Reusencs, Reus.
  24. Maristany Tió C. (2003), Els segles XVI i XVII, in Anguera P. (ed.), Història General de Reus, Vol. II, Ajuntament de Reus, Reus: p. 37 e ss.
  25. Montagut Estragués T. (1998), La doctrina medieval sobre el “munus” y los “comuns” de Tortosa, in Homenaje in memoriam Carlos Díaz Rementería, Salamanca: 475-489.
  26. Morelló Baget J. (1992) Aproximació a les fonts fiscals de la Catalunya baixmedieval: llibres d’estimes, valies i manifests, «Anuario de Estudios Medievales», 22: 425-456.
  27. Morelló Baget J. (1992), Demografia, societat i fiscalitat de Reus al segle XV: el llibre d’estimes de 1445, Unplublished tesis de llicenciatura, University of Barcelona, Barcelona.
  28. Morelló Baget J. (1993), Consideracions al voltant d'una font fiscal: els llibres de les Estimes de Reus, in Sánchez Martínez M. (ed.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (s. XII-XV), IMF-CSIC, Barcelona: 349-380.
  29. Morelló Baget J. (1996), La problemàtica d’un impost a finals del segle XIV: la imposició de l’onzè a Valls el 1394, «Miscellània de Textos Medievals», 8: 249-282.
  30. Morelló Baget J. (1996), Sources fiscales et financières des municipalités catalanes (XIVe-XVe siècles): le cas du “Camp de Tarragona”, in Menjot D. e Sánchez Martínez M. (eds.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Frances meridionale, Catalogne et Castille). 1. Étude des sources, Éditions Privat, Toulouse: 78-89.
  31. Morelló Baget J. (1997), Els impostos sobre la renda a Catalunya: redelmes, onzens i similars, «Anuario de Estudios Medievales», 27, 2: 903-968.
  32. Morelló Baget J. (1999), L’impôt sur le revenu en Catalogne: redelmes, omzens et similaires, in Menjot D. e Sánchez Martínez M. (eds.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 2. Les systèmes fiscaux, Éditions Privat, Toulouse: 373-397.
  33. Morelló Baget J. (1999), Les estimes de 1378: consideracions sobre la població fiscal de Valls, «Historia et Documenta. Revista de divulgació històrica i dels fons documentals de l’Arxiu Històric Comarcal», 5: 9-56.
  34. Morelló Baget J. (1999), Veïnatge i exempció fiscal a Valls: a propòsit de les franqueses atorgades al segle XIV i XV, «Quaderns de Vilaniu», 36: 41-75.
  35. Morelló Baget J. (2001), Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona. Reus i Valls, segles XIV-XV, CSIC, Barcelona: 361-375.
  36. Morelló Baget J. (2003), La incidència de la fiscalitat municipal sobre la noblesa de baix rang: l’exemple de Valls (s. XIV-XV), in Claramunt S. (ed.), El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Vol. 3, Universitat de Barcelona, Barcelona: 613-628.
  37. Morelló Baget J. (2003), Reus en el trànsit a la modernitat: fiscalitat i finances d’una vila en vies de creixement, Associació d’Estudis Reusencs, Reus: 97-103.
  38. Morelló Baget J. (2004), Les estimes de Valls de 1378: repartició de la riquesa i sistema contributiu, «Historia et Documenta. Revista de divulgació històrica i dels fons documentals de l’Arxiu Històric Comarcal», 7: 9-74.
  39. Morelló Baget J. (2006), La contribució dels homes del Camp a les muralles de Tarragona. Els terratinents de Reus i la sentència de 1390, «Initium. Revista Catalana d’Història del Dret», 11: 915-933.
  40. Morelló Baget J. (2011), Les muralles trescentistes de Tarragona: finançament, subjectes fiscals i problemes concomitants, «Butlletí Arqueològic», V, 33: 151-219.
  41. Morelló Baget J. (forthcoming), Estudi sobre els cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme: anàlisi comparativa de les estimes de 1445 i 1541, «Estudis d’Història Agrària».
  42. Murgadas Claraco P. (1991), El llibre de valies de 1404 de la Selva del Camp, «Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica», 45: 19-38.
  43. Orti Gost P. (1996), La construcció del sistema fiscal municipal a Barcelona, segles XIII-XIV, «Barcelona. Quaderns d’Història», 2/3: 17-34.
  44. Orti Gost P. (1999), Les imposicions municipales catalanes au XIVè siècle, in Menjot D. and Sánchez Martínez M. (eds.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 2. Les systèmes fiscaux, Éditions Privat, Toulouse: 399-422.
  45. Orti Gost P. (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV, CSIC, Barcelona: 584-600.
  46. Orti Gost P. and Verdés Pijuan P. (2016), The Crisis of Public Finances in the Towns of Late Medieval Catalonia (1350-1500), in Nigro G. (ed.), Le crisi finanziarie: Gestione, implicazione sociali e conseguenze nell’età preindustriale, Firenze University Press, Firenze: 199-221.
  47. Piquer Ferrer E. (2005), Censos de población del territorio de Barcelona en la década de 1360, Max Niemeyer Verlag, Tübingen).
  48. Pla Puig J. (2010), Un tomb per la Vinaixa de començaments del segle XVIII, in Cabal de petjades, VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, 2009, Fonoll, Juneda: 139-159.
  49. Porta Balanyà J. M. (2010), La destrucció dels arxius durant la Guerra del Francès a la Conca de Barberà, in Grau Pujol J. M. T. et al. (eds.), La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814), Centre d’Estudis de la Conca de Barberà - Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, Montblanc: 93-118.
  50. Porta Balanyà J. M. and Vilà Ninot N. (2012) , La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, «Podall»: 237-246.
  51. Puig Ustrell P., Lorca Simon J. L. and Soler Jiménez J. (2010), Guia de fons de l’Arxiu Històric de Terrassa, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Ajuntament, Terrassa.
  52. Ribalta Haro J. And Turull Rubinat M. (1992), Ciutat i poder en el feudalisme declinant a la Catalunya baixmedieval (Diferenciació social i distribució social de l’espai urbà a Cervera, 1340-1382), «Anuario de Estudios Medievales», 22: 79-144.
  53. Sabaté Alentorn J. (1995), Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat, Societat d’Onomàstica, Barcelona.
  54. Sánchez Martínez M. (1977), “Questie” y subsidios en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIV. El subsidio para la cruzada granadina (1329-1334), «Cuadernos de Historia Económica de Cataluña», 16: 11-54.
  55. Sánchez Martínez M. (2008), Tributos negociados: las “questie”/subsidios de las villas catalanes en la primera mitad del siglo XIV, «Anuario de Estudios Medievales», 38, 1: 65-99.
  56. Sánchez Martínez M., Furió A. and Sesma J. Á. (2008), Old and New Forms of Taxation in the Crown of Aragon (13th-14th centuries), in Cavaciocchi S. (ed.), La fiscalità nell'economia europea (sec. XIII-XVIII), Firenze University Press, Florence: 99-130.
  57. Sanmartí Roset M. (1972), Los libros del “manifest” de Cervera (Lérida) del año 1490, Unpublished memoria de licenciatura, University of Barcelona, Barcelona.
  58. Segura Mas A. (1983), El Cadastre: la seva història (1715-1845) i la seva importància com a font documental, «Estudis d’història agrària», 4: 129-143.
  59. Segura Mas A. (1988), El Catastro en España, 1714-1906, vol. I, Ministerio de Economía y Hacienda, Madrid.
  60. Serra Puig E. (2004), Les Valies de Ciutadilla, Maldà i Maldanell: conreus i propietat a la vegueria de Montblanc (segle XVI), «Estudis d’Història Agrària», 17: 901-920.
  61. Serra Vilaró J. (1947), Baronies de Pinós i Mataplana, Ed. Balmes, Barcelona.
  62. Tello Aragai E. (1990), Visca el rei i les calces d’estopa! Reialistes i botiflers a la Cervera set-centista, Crítica, Barcelona.
  63. Torras Serra M. (1996), La crisi del segle XV a Manresa. Una aproximació a partir dels llibres de manifests, Fundació Caixa de Manresa, Manresa.
  64. Torras Serra M. (2001), El sistema de redacció dels manifests a Barcelona i Manresa a inicis del s. XIV, «Acta Historica et Archaeologica Medievalia», 22, 2: 339-350.
  65. Tugues Baró J. (1993), El llibre de l’estima de 1412-1413 a Balaguer, la base de l’impost directe dins el marc municipal, Unpublished work, Balaguer.
  66. Turull Rubinat M. (1990), La configuració jurídica del municipi baix-medieval. Règim municipal i fiscalitat a Cervera entre 1182-1430, Fundació Noguera, Barcelona.
  67. Turull Rubinat M. (1999), L’assiette de l’impôt direct dans les villes catalanes au Moyen Âge, in Menjot D. and Sánchez Martínez M. (eds.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 2. Les systèmes fiscaux, Éditions Privat, Toulouse: 201-222.
  68. Turull Rubinat M. (2000), “Universitas”, “comune”, “consilium”: Sur le rôle de la fiscalité dans la naissance et le dévoloppement du Conseill (Catalogne, XIIe-XIVe siècles), in Durand B. e Mayali L. (eds.), Excerptionis iuris Studies in Honor of André Gouron, Berkeley: 637-677.
  69. Turull Rubinat M. and Morelló Baget J. (2005), Estructura y tipología de las “estimes-manifests” en Catalunya (siglos XIV-XV), in «Anuario de Estudios Medievales», 35, 1: 271-326.
  70. Turull Rubinat M. and Verdés Pijuan P. (2009), Droit privé et fiscalité: la famille et l’impôt direct au bas Moyen Âge en Catalogne, in Ayrault L. e Garnier F. (rds.) La famille et l’impôt. Actes du colloque de Clermont-Ferrand, 9 et 10 juin 2005, Presses Universitaires de Rennes, Rennes: 15-30.
  71. Verdés Pijuan P. (2002), La Guerra Civil catalana i l’inici d’un nou cicle fiscal (Cervera, 1465-1516), in Actes del Segon Congrés Recerques. Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, vol. 1, Associació Recerques-Pagès editors, Lleida: 128-144.
  72. Verdés Pijuan P. (2004), “Administrar les pecúnies e béns de la universitat”. La política fiscal i les estratègies financeres d’un municipi català a la Baixa Edat Mitjana (Cervera, 1387-1516), Unpublished Ph. Dissertation, University of Barcelona, Barcelona.
  73. Verdés Pijuan P. (2013), La contribución eclesiástica a la fiscalidad municipal en Cataluña durante la época bajomedieval, in Morelló J. (ed.), Financiar el reino terrenal. La contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos XIII-XVI), CSIC, Barcelona: 131-168.
  74. Verdés Pijuan P. (2018), La població de l'aljama de Cervera durant el segle XV a través de la quèstia de jueus, «Miscellània Cerverina», 23: 85-114.
  75. Verdés Pijuan P. (2018), Onzens, dotzens i similars a Cervera durant el s. XV: els intents de crear un nou impost sobre la renda, in Morelló Baget J., Orti Gost P. e Verdés Pijuan P. (eds.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martinez, CSIC, Barcelona: 417-461.
  76. Verdés Pijuan P. (2019), El principio de la causa impositionis en la tallas municipales de Cataluña a fines de la Edad Media, in Garnier F., Jamme A., Lemonde A. and Verdés P. (eds.), Cultures fiscales en Occident du Xe au XVIIe siècle. Études offertes a Denis Menjot, PUM, Toulouse: 93-104.
  77. Verdés Pijuan P. (2019), L'evolució dels ingressos fiscals del municipi de Cervera (1331-1516): un indicador de la conjuntura econòmica?, in Tudela Ll. and Cateura P. (eds.), La crisi baimedieval a la Corona d'Aragó (1350-1450), Illa, Palma: 121-141.
  78. Vilalta Escobar M. J. (1990), Balaguer a la Catalunya moderna: creixement econòmic i estabilitat social (segles XVII i XVIII), Pagès, Lleida.

Export citation

Selected format

Usage statistics policy

  • 20Chapter Downloads

Cita come:
Morelló Baget, J.; Orti Gost, P.; Reixach Sala, A.; Verdés Pijuan, P.; 2020; A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries). Firenze, Firenze University Press.


Distributori


Indici e aggregatori bibliometrici